Liszt i Chopin eren bons amics i vivien a París en el S. XIX. Varen compartir moltes estones junts i les seves composicions d'una banda competien per a seduir el públic de la capital europea de la música d'aquella època i d'altra banda varen procurar de diferenciar-se l'un de l'altre perquè ningú pogués pensar que havien copiat. Fins que la malastruga va fer que en edat molt jove morís Chopin el 1849 amb 39 anys. En la seva preocupació per haver copiat, Chopin va deixar instruccions estrictes per a que els seus hereus destruïssin qualsevol partitura de la 𝑭𝒂𝒏𝒕𝒂𝒔𝒊𝒂-𝑰𝒎𝒑𝒓𝒐𝒎𝒑𝒕𝒖 Op 66 en do# menor: tenia por que algú pogués acusar-lo d'haver copiat de Beethoven, el gran mestre referent de l'època, en la seva sonata 14, la del Clar de lluna.
La mort de Chopin va representar una dolorosa pèrdua per al seu amic Franz Liszt. I no va voler-se estar de retre-li un homenatge amb la composició de la seva 𝑪𝒐𝒏𝒔𝒐𝒍𝒂𝒄𝒊𝒐́ 𝒏º 3 en re ♭ major que va publicar el 1850 i que molts li han atribuït un homenatge pòstum a l'amic i una inspiració en el seu (de Chopin) 𝑵𝒐𝒄𝒕𝒖𝒓𝒏 𝒆𝒏 𝒓𝒆 ♭ 𝒎𝒂𝒋𝒐𝒓 Op. 27 nº 2.
Fou més endavant, el 1863, quan ja tenia 52 anys, que Franz Liszt va compondre aquesta peça que es va publicar a París en el seu nom original 𝑺𝒕. 𝑭𝒓𝒂𝒏𝒄̧𝒐𝒊𝒔 𝒅𝒆 𝑷𝒂𝒖𝒍𝒆: 𝒎𝒂𝒓𝒄𝒉𝒂𝒏𝒕 𝒔𝒖𝒓 𝒍𝒆𝒔 𝒇𝒍𝒐𝒕𝒔 i és la segona de les 𝑫𝒖𝒆𝒔 𝒍𝒍𝒆𝒈𝒆𝒏𝒅𝒆𝒔 que Liszt va compondre en una estada que va fer a Roma. Aquestes llegendes són composicions fortament imaginatives en les quals es vol copsar el miracle del sant que li va permetre de travessar l'estret de Messina caminant després que uns mariners el varen refusar com a passatger de la seva embarcació. Una narració fantàstica que, en un ambient fantàstic clarament 𝒓𝒐𝒎𝒂̀𝒏𝒕𝒊𝒄, s'endinsa en el virtuosisme com a instrument de viatge mental a l'espiritualitat i la sensibilitat ultra sensorial.
Aquesta composició és 𝑺𝒂𝒏𝒕 𝑭𝒓𝒂𝒏𝒄𝒆𝒔𝒄 𝒅𝒆 𝑷𝒂𝒖𝒍𝒂 𝒄𝒂𝒎𝒊𝒏𝒂𝒏𝒕 𝒔𝒐𝒃𝒓𝒆 𝒍𝒆𝒔 𝒐𝒏𝒆𝒔 i és un exemple excel·lent per a fer un exercici de viatge mental que explori la inspiració, la imaginació del compositor en el moment en el qual ell, en Liszt, va crear, va projectar i també va fer un viatge mental en un repeu artístic, un dels repeus del pensament abstracte que és exclusiu de l'espècie humana.
En primer lloc la música ens pot transportar a un temps històric pretèrit de gairebé dos-cents anys enrere en què el compositor va viure i unes vivències molt diferents de les actuals en un món avui desaparegut en què no hi havia cap de les modernitats que ara tenim i que va rebre el piano com un instrument innovador que permetia desenvolupar sonoritats fantàstiques. Chopin i Liszt eren amics íntims de Camille Pleyel, un dels més prestigiats constructors de pianos de l'època. Tots dos compositors varen fer un esforç enorme per a desenvolupar la tècnica d'interpretació del piano per a poder donar-li un desenvolupament màxim de recursos sonors per a atènyer els cims de l'èxtasi artístic més elevat. 𝑺𝒂𝒏𝒕 𝑭𝒓𝒂𝒏𝒄𝒆𝒔𝒄 𝒅𝒆 𝑷𝒂𝒖𝒍𝒂 𝒄𝒂𝒎𝒊𝒏𝒂𝒏𝒕 𝒔𝒐𝒃𝒓𝒆 𝒍𝒆𝒔 𝒐𝒏𝒆𝒔 és un clar representant de l'estètica musical lligada fortament al virtuosisme de l'instrument.
Èxtasi diem?
Doncs sí, en aquella època s'ho agafaven molt a la valenta i era freqüent que algunes persones tinguessin esvaniments o desmais en les audicions dels concerts, molt en especial de Franz Liszt, que buscava amb tota mena d'argúcies forçar aquestes circumstàncies fins al límit: el gaudi del clímax artístic i sonor.
No podem passar per alt en aquest punt de fer una menció especial en aquest món 𝒓𝒐𝒎𝒂̀𝒏𝒕𝒊𝒄 i de virtuosisme instrumental a Nicolò Paganini, el violinista contemporani de Liszt i de Chopin i que va desenvolupar de manera semblant la tècnica virtuosística del violí encimbellant la composició per a aquest instrument tan diferent però a la vegada amb recursos també tan expressius.
En segon lloc, aquesta peça és una invitació a participar del propòsit descriptiu del compositor que pretén entrar en una situació insòlita: Sant Francesc de Paula, un personatge místic que viu en un món apartat i dedicat a la contemplació interior i la connexió amb el transcendental i la mística s'endinsa en la sensibilitat espiritual fins al punt que li permet de transcendir les lleis naturals i, de manera miraculosa, caminar sobre les onades. Si escolteu bé la interpretació, podreu sentir com les onades baten contínuament, a vegades de manera suau, d'altres vegades espetegant contra les roques i fent esquitxos sonors. Els sentiu? Si els sentiu és que heu fet un exercici fantàstic de viatge mental en la vostra capacitat d'imaginació.
El propòsit del compositor no és diferent dels primers artistes humans de l'època paleolítica: estimular l'exercici del pensament abstracte i de la imaginació bo i fent un viatge mental a una situació insòlita que té tots els ingredients per a esdevenir un cúmul de sensacions fantàstiques que sacsegen el nostre esperit.
Escoltem-ho.
La versió és una interpretació de l'any 1994 del pianista Xavier Iribarren
Comenta-ho