El nucli familiar dels humans pot ser la família nuclear però pot ser una família extensa. El suport i la seva complexitat són una mica diferents a l'hora de proveir un repeu esglaonat. El repeu familiar va més enllà de la comunicació i abasta tots els camps del coneixement.
La vista, que és el darrer dels sentits que es desenvolupa, és el que ens aporta més directament la denominació de tot allò que descobrim, d'infants, al nostre entorn. Descobrim el món tal com és i, a l'hora, l'interpretem.
Comprem la tomaca al supermercat> les tomaques neixen en supermercats
Anem a la platja en cotxe per autopista> les autopistes ens porten a la platja
Quan es fa fosc encenem els llums> les nostres activitats no s'interrompen en arribar el capvespre
Primer esglaó del repeu familiar
El primer esglaó, el més immediat en el coneixement, és aquell que l'infant coneix de manera directa i en una relació simple de lectura. I inclou conceptes visuals i concrets però d'altres conceptes abstractes que moltes vegades no en sap la raó
Ens hem de rentar les dents abans d'anar a dormir
M'he de canviar els mitjons quan estan bruts
El pa s'ha de desar al primer calaix
Per Nadal, cada ovella al seu corral
Quan ens morim, anirem al cel
En el repeu familiar, en aquest primer esglaó hi posem tots aquells coneixements que adquirim de manera ordenada, sense gaire qüestió de la seva veracitat o de la seva essència: això és així. D'alguna manera és un esforç de construcció d'una referència simple, d'un equilibri en el suport damunt d'un nucli indiscutible.
Reforços
Per a la consolidació del coneixement d'aquest primer esglaó cal fer un veritable aprenentatge consistent en reforços que poden provenir dels pares o de l'entorn familiar extens. El nucli indiscutible, com a tal, no ha de tenir fissures en el relat per part dels adults. Els refranys, per exemple, s'han repetit de manera invariable de generació en generació.
Contes, contalles i rondalles
En l'entorn familiar, de la mateixa manera que es proveeix l'infant d'un nucli indiscutible que pretén una solidesa de primer esglaó, de manera paral·lela i simultània se sol proveir els infants amb narracions pròpies de l'edat que, a més, els agrada d'escoltar amb delit: els contes i rondalles.
Els contes molt sovint afegeixen personatges, escenes i situacions de ficció, amb una narrativa que pot ser èpica però que quasi sempre requereix d'una forta construcció mental. Els contes s'allunyen molt de la realitat quotidiana i li permeten a la ment, per una banda, d'evadir-se de l'esforç d'adaptar-se al nucli indiscutible i, per l'altra, de deixar fluir el pensament imaginatiu.
Escoltar contes és un exercici que estimula la creació d'imatges de fantasia i també el pensament fora de la capsa, traient els límits de la narració de la realitat i deixant volar la imaginació. La creació de mites i de personatges fantàstics amb poders per damunt de la possibilitat humana dispara la imaginació de l'infant i el viatge mental.
Reforços: rondalles a la vora del foc
La tradició i la narrativa popular ens fa pensar que l'exercici del viatge mental en una imaginació de fantasia no ha estat, ni de bon tros, esporàdic sinó que ha acompanyat la vida quotidiana durant generacions d'infants que han escoltat, dia rere dia, moltes vegades repetides unes narracions en forma de conte que els han acompanyat durant la infantesa i han solat un esglaó important i fonamental de suport en la formació de la personalitat madura de l'infant per tal d'esdevenir un adult amb una capacitat de raonament amb imaginació en un cert grau de complexitat.
El repeu familiar, doncs, es va enfortint en complexitat. La capacitat d'entomar pensaments complexos li dóna més solidesa.
Segon esglaó
No podem obviar, doncs, la importància de l'activitat imaginativa dels infants. No és un esplai, que també, sinó que és una necessitat de maduració necessària perquè no ens podem reduir en el pensament immediat. Exercitar de manera quotidiana el pensament imaginatiu, reforçar-lo i enfortir el viatge mental amb narracions de ficció és una necessitat fonamental que no es pot eludir en el creixement mental. L'activitat humana en equilibri de les emocions requereix un exercici mental de complexitat que inclogui la imaginació narrativa a dins del món de la fantasia, essencialment per l'ajornament de les recompenses i per tal de fer possible la projecció d'esforços i treballs a termini diferit, mitjà termini, llarg termini.
El segon esglaó no és un esglaó visual
Això és important: l'exercici imaginatiu no és visual. La construcció mental d'imatges i el viatge mental són insubstituïbles. És necessari l'esforç de construir un referent imaginatiu, no visual.
En aquest sentit, la inundació de les llars amb tota menta de material audiovisual, en especial la televisió i els continguts disponibles a l'Internet representen una clara disminució de la capacitat d'imaginació dels infants. Allò que veus ja no cal que ho imaginis. Si no acostumem l'infant a imaginar situacions fora de la capsa, estem perdent capacitat de projecció imaginativa.
Sí que és bo, per contra, la inclusió de dibuixos i il·lustracions en els llibres de contes que són una ajuda, un trampolí en l'exercici de la imaginació, però no un substitut. Normalment els infants que s'han acostumat a la narració quotidiana de contes en el si de la família després fàcilment adquireixen l'hàbit de la lectura de llibres de narracions de diferents tipus.
En el descobriment del món, l'infant arriba un moment en què s'interessa per conceptes abstractes. I posa qüestions al seu entorn familiar.
Els avis: una narració i un vincle singular
La narració que poden fer els avis, entenent els avis en un sentit ampli, aquelles persones més grans de la família en sentit extens, a part que també moltes vegades poden explicar contes, els avis poden aflorar constructes del seu propi repeu familiar, forjats uns anys enrere, molts anys per un infant, i que revelen el descobriment d'una realitat diferent. En la narració de l'avi o àvia, apareix un món de quan ell era petit o bé jove, un món certament diferent a l'actual. Un món en què gairebé no hi havia telèfons ni cotxes i que totes les coses funcionaven de manera molt diferent.
Escoltar la narració de l'avi és un exercici de viatge mental en el temps que transporta l'infant o l'adolescent a una situació que necessàriament ha d'imaginar perquè ell no l'ha viscuda, i que ofereix un contrast important amb la situació actual. Això interpel·la la maduració de la concepció del món en una via de complexitat: el món és ara així, però no sempre ha estat així. Els avis tenen un avantatge de perspectiva temporal més ampli: han viscut més temps i han conegut una realitat més allunyada de l'actual.
Visió prospectiva de maduració
L'infant o l'adolescent, en créixer, haurà de treballar i endegar projectes en un món diferent al dels avis i li caldrà una prospectiva de futur que necessàriament haurà de ser imaginativa. Les generacions han treballat per un futur diferent a la seva actualitat. De què els servirà, doncs, el relat del passat, la narració dels avis? Doncs òbviament els donarà perspectiva. Totes les generacions han tingut els seus errors i els seus encerts. I tant s'aprèn d'una cosa com de l'altra.
La capacitat d'imaginar un projecte de futur neix del viatge mental en el temps i aquest viatge solament és possible amb un adequat entrenament de la retrospectiva, del viatge mental al passat.