L'evolució de la societat global ha estat molt ràpida i ha escombrat moltes de les formes de cultura i de comunicació que hi havia. L'accés de molta part de la població mundial als mitjans de comunicació i, en especial, a les xarxes socials ens ha dut un trànsit de tota mena de comunicació, tan escrita com gràfica, que es fa molt difícil d'organitzar, valorar i sospesar-ne la valor adequada. Paral·lelament el soroll que hi ha és enorme i la informació arriba de forma continuada, molt ràpida i indiscriminada. Moltes vegades sembla que s'hi val tot, que qualsevol cosa t'ho aguanta la xarxa. I qualsevol es veu amb cor de fer-se influencer i comunicador.
Els reptes, emperò, en la complexitat
No obstant això, la perspectiva de futur fins i tot a curt termini és que la situació i la convivència per a tota la humanitat es torna com més va, més complexa. En termes de salut, hem passat per una primera situació de pandèmia d'abast mundial en què la situació que s'ha esdevingut ha estat de tot menys simple i les solucions que s'han proposat han estat de tot excepte senzilles. Comprendre la perspectiva sanitària que la població ha de fer front, amb un envelliment progressiu i una prospectiva d'augmentació de les necessitats d'atenció sanitària per aquest envelliment és també una qüestió de complexitat.
Ajustar els enormes desequilibris mundials en el repartiment de la riquesa i del benestar, amb el creixement demogràfic imparable, els fluxos migratoris mundials, una altra qüestió difícil de poder manegar amb bon succés i amb una perspectiva de complexitat.
El canvi climàtic i la degradació del progressiva del medi ambient sense aturador, la pèrdua de la biodiversitat, la davallada en la producció agrícola i l'esgotament de la fertilitat dels sòls posen en qüestió la capacitat bàsica i fonamental de l'alimentació i l'assortiment d'allò més bàsic per a la subsistència de la població. Aturar les emissions de GEH, una tasca que tothom s'hi vol comprometre però que no hi ha manera d'aturar.
La transició energètica s'ha proposat com una sortida en què la humanitat podria continuar la seva producció industrial i el creixement econòmic sense malbaratar el medi ambient. La seva implantació, no obstant, es torna també molt complexa i les solucions tecnològiques no acaben de donar resultats en la continuïtat. Fins al punt que cal sospesar fórmules fora del creixement i del suport de l'economia global, en un retorn a l'equilibri local, més sostenible.
La creació de continguts, més exigent
És per tot això que veiem important de sospesar de posar a l'abast de les noves generacions una creació de continguts més exigent, amb no tant d'èmfasi en la quantitat com en la qualitat del contingut. No tot s'hi val. La circulació de continguts falsos i esbiaixats a la xarxa no deixa a ningú sense pertorbar. Aprendre a destriar la palla del gra, allò en què podem confiar de les badomeries és una tasca urgent a desenvolupar. És per això que procurarem de donar referències de continguts confiables per tal de tenir una guia i un punt de partida per a poder anar en la bona direcció.
Una altra preocupació són els usos del llenguatge que s'han vist també fortament devaluats en totes les llengües. La cura per la riquesa del lèxic i la complexitat en les expressions s'ha substituït per la simplificació, la reducció i l'embrutiment de la riquesa del patrimoni lingüístic que s'ha anat empobrint i degradant.
Posicions defensives
No podem passar per alt, tampoc, la gran profusió de posicions defensives, legítimes, però sempre amb un fort biaix de veritat. Els conceptes de les forces del mal que amenacen la humanitat, les elits, els bancs, els lobbies i la creixent especulació sobre l'existència de forces ocultes i malignes que ens persegueixen, si bé responen a una lògica defensiva enfront de la por davant de canvis que s'han d'enfrontar i que poden ser restrictius en el benestar i la llibertat de les persones, són també perspectives de conceptes molt simples en l'anàlisi de la realitat. Són una visió comprensible, una explicació fàcil però allunyada de la perspectiva complexa en les anàlisis de la realitat.
El viatge mental, una reivindicació
La reivindicació del viatge mental pren força com a un instrument que no podem oblidar, en aquest moment encara menys per la necessitat, com més va més important, de consolidar repeus que permetin el desenvolupament madur d'anàlisis de les situacions i dels diferents reptes en una perspectiva de complexitat i de maduresa.
Els repeus familiars i la perspectiva històrica més ampla i extensa són molt necessaris per a encarar el futur amb seny i equitat.