El suport que tenim per al desenvolupament mental es construeix, de mica en mica, durant la infantesa. En el moment en què la memòria humana permet a l'infant de començar a construir el coneixement de l'entorn, l'infant identifica sons, olors de primer i més endavant, és més complex, l'espai en tres dimensions, les persones de la família, els amics, els veïns, els rodals de la casa i del poble.
Les persones, els llocs, els objectes van adquirint un nom cadascun d'ells, un per un, i hi ha una ordenació de les coses i dels llocs i de les persones. L'infant coneix el papa, la mama, el tete o la seva cadira, però no li demanis què va menjar ahir, que no ho sap. L'ordenació temporal ve més endavant.
La memòria primera és molt emocional. L'infant aprèn on són els mugrons de la seva mare i aprèn moltes vegades a posar-li nom. Vull popo, és una locució instintiva que guia el primer comportament, que és instantani: tinc gana i vull menjar.
El primer esglaó del repeu
"Popo" (o qualsevol similar) identifica el mugró de la mare. "Popo" és un primer repeu en la comunicació amb l'entorn i que l'ajuda en el seu comportament. És una comunicació simple inicial però els infants, no ho perdem de vista, viuen en un entorn de comunicació complexa, que no entenen, però que sí que la senten. No estan aïllats.
Segon esglaó
"Anem" aviat ho pot identificar com que sortim de casa i que farem una passejada. Anem, emperò, és direccional, ja té una certa complexitat: anem a on? Podem anar al parc, a casa la iaia o al riu o a la platja. En el moment en què l'infant recorda que ahir va anar al parc, pot decidir o pot demanar que avui vol també anar al parc. O que no hi vol anar. Aquesta decisió de comportament que representa un segon esglaó en la complexitat solament és possible si l'infant recorda que algun dia va anar al parc. L'infant comença de construir el seu repeu fent esglaons successius en la complexitat i en la memòria. De primer memòria a curt termini però al final l'infant anirà recordant esdeveniments més allunyats en el temps.
El viatge mental en el temps comença consolidant l'estructura bàsica del repeu ja en aquest segon esglaó.
Ahir
Ahir vem anar a casa la iaia. Aquest és un esglaó més que identifiquem ja una cosa abstracta però que l'infant aviat podrà identificar. La iaia o la mama són coses visibles però l'ahir no es veu. L'ahir es recorda, s'ha de recordar, implica un viatge mental en el temps i és una primera abstracció. Un gos sap el seu nom però es perd en el pensament abstracte, no li pots demanar si ahir va ploure.
Els infants aviat saben si ahir va ploure o no o si va anar a veure la iaia. És un altre esglaó en el repeu de la seva construcció mental abstracta.
Tercer esglaó
El repeu esglaonat guanya complexitat de manera esglaonada en la creació de l'estructura del coneixement de l'infant bo i fent ús del viatge mental en el temps, si bé en un principi aquesta memòria episòdica es limita a un curt termini.
Demà
Demà anirem a veure la iaia. El concepte del 'demà' implica un ajornament d'una recompensa. Un gos, si et demana menjar perquè té gana no li pots dir: demà. No t'entendrà. Un infant, si et demana que vol anar a casa la iaia li pots dir que hi anirem demà, que ara hem d'anar a dormir. Això implica una ordenació prospectiva en el temps de les recompenses i de les il·lusions i els infants n'aprenen molt fàcilment de bona manera. L'esglaó de la recompensa és fonamental en la compensació afectiva de l'espècie humana i implica un repeu esglaonat molt complex. Ajornar una recompensa no és pas cosa fàcil perquè caldrà compensar les emocions que brollen de manera immediata en la immediatesa.
Això obre la porta a tot un desenvolupament complex que posteriorment permetrà, per exemple, que un adult treballi tot una mesada per rebre un salari a final de mes o que un pagès sembri a l'hivern per tal de poder collir a l'entrada de l'estiu. La complexitat temporal d'aquest demà augmentarà fins a la comprensió dels cicles anuals de les estacions, uns terminis temporals molt més allargats.
Els instints i les emocions - recompensa ajornada
Els impulsos emocionals i instintius presenten una balança en els equilibris biològics fonamentals. Quan té gana, un depredador, en veure la presa, arrencarà a córrer de manera immediata. Mai es programarà 'demà de bon matí sortiré a caçar a les set'. Demà és un concepte abstracte. Els impulsos instintius es resolen en l'immediat.
L'ajornament bàsic de les recompenses, 'hi anirem demà', les formes verbals de futur, implica una balança dels impulsos instintius que els infants han d'aprendre i que moltes vegades l'aprendran després d'alguna plorada o alguna crisi d'enuig.
Construcció bàsica de l'autoestima
Només el viatge mental en el temps permet el reforç del repeu esglaonat de suport del desenvolupament de la personalitat infantil que li permetrà la compensació tardana dels impulsos: quan l'infant recorda que ahir (o abans d'ahir) la mama el va portar a casa la iaia, això li permet de tenir la certesa que demà, de manera ajornada, l'hi tornarà a portar.
Reforç i aprenentatge
El procés d'aprenentatge i de maduració personal consisteix en un reforç de les experiències en el viatge mental en el temps fetes de manera continuada. L'infant aprèn a base d'una repetició de situacions de recompensa ajornada molt diverses:
- en havent dinat anirem a jugar a pilota
- demà farem un dibuix i el pintarem amb colors
- diumenge vindrà la iaia a dinar
Un ajornament que, de mica en mica, incorporarà terminis més llargs en les recompenses
- per Nadal matarem el gall i farem el pessebre
- per Tots Sants farem la castanyada i menjarem panellets
- per Pasqua anirem a cantar caramelles per les masies del rodal
Aquestes tres darreres construccions són possibles solament si tenim el record d'haver viscut algun Nadal, alguna castanyada o alguna cantada de caramelles. La projecció de futur, la comprensió de la perspectiva implica un viatge mental en el temps futur d'una recompensa que ha de venir. L'estructura d'aquesta recompensa emergeix solament perquè abans hi ha el record, el viatge mental al temps passat del record dels Nadals viscuts anteriorment.
La repetició del cicle anual de les festes procura un reforç dels aprenentatges i un equilibri de la balança emocional. Aprendre a esperar i després celebrar la festa de manera repetida representa un reforç constant del repeu de suport en el llarg termini. Durant generacions, arreu del món, les diferents civilitzacions pogut funcionar i establir-se recalcades en un calendari anual de celebracions, cadascuna d'elles adaptades a una cultura pròpia.
Modificació de la conducta de la recompensa
Matar el gall per Nadal i menjar-se'l és una tradició significativa d'un temps en què això de menjar gall era més ocasional i que de pollastres tampoc se'n menjaven tants com en mengem ara. Per tant, sacrificar el gall del galliner, que només n'hi havia un, era una ocasió singular i una menja privilegiada: una recompensa.
Però coure el gall, preparar-lo i acompanyar-lo d'un rostit implica tota una modificació de la conducta. I com més gros sigui l'animal, més feinada dóna. Així, per Sant Martí, quan es mata el porc, hi ha una feinada a les cases que dura tota una jornada: bullir el llard i separar els llardons, esquarterar la bestia i separar-ne les peces, trinxar la carn i fer els embotits, les botifarres, els bulls... En aquestes festes, en aquestes celebracions s'hi escauen sempre unes tasques, unes modificacions de la conducta normalment organitzada de manera col·lectiva, doncs és necessària la participació de molta gent per tal d'aconseguir el resultat, la recompensa desitjada. Hi ha uns rituals (si és que en podem dir rituals), unes pautes de tradició que cal seguir, unes conductes que permeten l'obtenció de la recompensa.
Modificació de la conducta de supervivència
Baixant una mica més en les modificacions de les conductes, en trobem d'altres conductes associades que són més elementals, sense una recompensa explícita de celebració. A l'hivern anem al bosc a cercar llenya, la tallem i la posem a assecar per tal que l'any vinent, quan arribi el pròxim hivern, tinguem la llenya que ens calgui per a escalfar-nos. No hi ha una festa de la llenya perquè no s'entén com una recompensa però sí que entra dins de la categoria de les necessitats bàsiques.
Anar a cercar llenya és un aprenentatge que es fa, no obstant això, de manera paral·lela a tots els altres aprenentatges amb perspectiva de futur.
Quart esglaó
Cal remarcar: No existeix un "demà anirem a ca la iaia" sense el record previ de l'"ahir vam anar a ca la iaia". El viatge mental al futur està subordinat al record de la memòria del passat.
El repeu esglaonat augmenta novament de complexitat d'aquesta manera creant un vincle endarrere coordinat amb un vincle cap endavant, una projecció de futur que comença en el curt termini però que ràpidament s'estén al cicle anual, al mitjà termini. El cicle anual és un cicle repetitiu de reforç per tal de donar més solidesa i més sentit al repeu esglaonat en el seu conjunt, ja força complex, bo i incorporant una perspectiva sana de futur.
L'equilibri s'aguanta per un model de recompenses en el temps i per una estructura de modificació de les conductes que se suporta en un repeu sòlid i esglaonat de suport. La confiança en el passat reforça l'autoestima i enforteix la perspectiva de futur en un equilibri.
Necessitem recordar el passat per tal de projectar el futur.
Imatge amb Llicència CC (Wikimedia)
Repeu col·lectiu: hivern i estiu
A l'hivern fa fred, a l'estiu arriba la calor. Aquesta memòria del passat no ateny solament les circumstàncies de l'individu, sinó que abraça tot el col·lectiu social. Forma part de la memòria col·lectiva i hi podem afegir tota mena d'activitats socials humanes, si bé normalment són celebracions de festes: les festes dels solsticis en són un bon exemple.
Tota la construcció cultural humana, l'essència de les cultures, la componen la memòria col·lectiva de les tradicions, les festes, les danses, les cançons que s'associen amb les dates i, per tant, amb el calendari. Els ocells no tenen calendari però saben quan han d'iniciar les migracions o quan han de fer el niu i preparar-se per la reproducció. El cas és que els ocells no han d'anticipar recompenses. Simplement han de seguir l'instint i emmotllar-se als canvis d'estació. Els humans, per contra, si volen collir el cereal a l'entrada de l'estiu han de llaurar i sembrar a l'hivern, preparar els camps. Això no ho governa l'instint sinó que reposa sobre un suport abstracte que, a més, no és un patrimoni individual (com l'instint de l'ocell) sinó una herència cultural.
Aquest coneixement cultural, que és adaptatiu, prové de la capacitat de transmetre el coneixement de generació en generació. Això representa un esglaó més en l'estructura del repeu de suport de la memòria, en aquest cas, la memòria col·lectiva que transcendeix la memòria individual.
Foto: Roger Green, Girl-throwing Crowd Scene at Ciutadella Festes de Sant Joan. Llicència CC
La celebració de festes implica una augmentació del grau de complexitat en la memòria individual perquè l'incorpora a la memòria col·lectiva i l'individu comparteix el seu repeu de suport, en un esglaó més, a tot el conjunt de la societat. El repeu col·lectiu fa una funció integradora de la memòria i del viatge mental. Si el calendari passés sense cap festa no es podria recordar fàcilment. La celebració de fets singulars de celebració amb personalitat intrínseca i única donen un referent a l'individu que enforteix el seu repeu esglaonat que ja tenia afegint-hi un esglaó col·lectiu.
L'estructura del calendari del cicle anual de celebracions i festes és una referència col·lectiva ordenada que confereix suport addicional a través dels vincles socials que protegeixen la individualitat. L'individu, en l'exercici del viatge mental al passat hi troba ancorats els records de les celebracions passades de manera col·lectiva i això li representa un reforç per al seu repeu esglaonat de suport en què sustenta la perspectiva de cada nou cicle, en clau de prospectiva positiva ordenada:
- Passat Pasqua tindrem la Fira de la Santa Creu i hi portarem a vendre el bestiar nou
- A finals de juny anirem a la Festa de la Pela del Suro
- Un cop acabada la sega i el batre ens veurem per la diada de Sant Jaume